Les avantguardes van tenir un gran ressò a l’Europa d’entreguerres. Praga va esdevenir, després de París, el segon centre del cubisme i la residència de nombrosos artistes. El 1918, amb el naixement de la Txecoslovàquia democràtica, s’inicien dues dècades de prosperitat cultural: la fotografia, el grafisme i el cinema donen lloc a obres que influencien tot el món. També París, per la seva llibertat cultural, va atreude artistes estrangers, molts d’ells fotògrafs: Man Ray, Brassaï, François Kollar o Germaine Krull i, fugint del feixisme a Alemanya, Gisèle Freund, Gerda Taro i Robert Capa. París es reafirma com un espai de circulació de les idees, on proliferen galeries, agències i edicions.

Paral·lelament, Catalunya també s’incorporava a les avantguardes tot renovant l’estètica dominant en els cercles culturals de l’època. Les revistes il·lustrades i els llibres procedents d’Europa van aportar moltes influències i la fotografia no va ser una excepció, sobretot en àrees com la publicitat i l’arquitectura.

Les relacions entre Praga i París han estat soviet mostrades i estudiades. Aquesta exposició vol donar a conèixer l’aportació dels autors catalans. El MNAC proposa, així, una relectura que contribueixi a situar la fotografia catalana d’avantguarda al lloc que es mereix en el context internacional.

La falsificació ha acompanyat la moneda des dels seus orígens. Les autoritats emissores l’han combatut, amb el dret, mitjançant normes punitives i, amb la tècnica, tot impulsant el perfeccionament de la fabricació del numerari. A més, a cada època també s’han divulgat mètodes pràctics per desemmascarar les peces falses. L’exposició treu a la llum aquesta veritable història clandestina de la mà d’algunes de les més notables peces protagonistes d’aquesta llarga, contínua i apassionant aventura que s’estén des de l’antiguitat fins als nostres dies.